Surmeir
Igls noss noms locals cuntignan anc dètg savens l’expressiun retica e vigliandra «crap» ni «crappa». I suonda ena selecziun da tals tgi existan an Val Alvra e Surses. Do igl impuls per chesta retschertga ò la rubrica temporara «Quei ei miu grep, quei ei miu crap» (2023) da «La Quotidiana».
La rosna Curnatsch
La rosna Curnatsch tgi sa catta alla costera suglialeiva dalla Val da Mulegn a Stierva era igl abitadi dalla streia cugl nom «Nara dalla fava». Ena detga rachinta tgi chella figuratscha veva igl pensum da tgirar igl fretg digls êrs e da persequitar igls lumpazis tgi vevan an senn d’angular favas. Ena figura sumigliainta cunascheva er la Surselva, numnadamaintg la «Méta da fein». Litterarmaintg è la streia surmirana neida tractada da Gion Peder Thöni (1921-2014) e chella sursilvana d’Alfons Tuor (1871-1904). Igl artist da Stierva, Ludwig Demarmels (1917-1992), ò perpetniso la streia da Stierva cun en maletg an calour.
Groggachilchli
Curt avant l’arrivada a Mot, spassagiond sen la senda tranter Stierva e la vischnanca gualsra, cumpara en crap solitari cugl nom «Groggachilchli». Tenor indicaziuns digl istoricher local Erwin Wyss vegian pi bod corvs fatg igl priedi da dumengias segl crap. En sulet pechel mossa anc an direcziun Mot. Wyss è er igl fundatour dalla gasettigna locala «Echo vom Groggachilchli» tgi cumpara an furma irregulara. Igl nom da noss crap terminescha cun en diminutiv. Chegl para dad esser ena spezialitad digls Gualsers.
Pedra Grossa
En crappung posa sur Casti agl our dalla senda tgi magna a «Sanagn» e sessour a Mon ni a Stierva. Igl cunfegn tranter Casti e Mon, signia aint igl crap cun ena calour cotschna, è betg ple relevant siva dalla fusiun igl onn 2015 da set vischnancas cugl nom «Alvra». Sch’ins passa chest li, numno «Pedra Grossa» (crap gross), ins painsa forsa: Scu ègl pussebel tgi en tal crap solitari è sa platgea aint igl gôt? Da taimp vigl passavan cò surtot chels da Stierva e scuntravan la Pedra Grossa regularmaintg durant lour viadis a val ni a munt. Igl era mademamaintg la veia da scola digls discipels reals, tgi cuzzava da Casti a Stierva ensatge daple tgi en’oura. Chels vevan er anc da traversar ena tgavorgia sen la «Punt las spondas» e surmuntar igls circa 5 km cun sur 500 meters differenza d’otezza. Mies bab barmeir rachintava tg’ins stueva, zont igl anviern, far prescha sen far stgeir per uscheia rivar ad ouras siva scola a tgesa.
Tgaplotta digl Plaz
Mulegns an Surses posseda blera crepla e crappa e paca prada. Per schurmager igl sulom fritgevel on igls perdavants biagia diversas tgaplottas sen bels craps. Naturalmaintg er per dar daple impurtanza agls edifezis sacrals, an posiziun elevada e da gliunsch visibel. La fotografia mossa la «Tgaplotta digl Plaz» an en anclar agl our dalla veia uffiziala tranter igls Mulegns e l’Alp Faller.
Igl «crest creplous»
L’ediziun mensila dalla Pagina da Surmeir digl matg 1950 screiva d’ena disgraztga, capitada a Casti: «Varsacants mattatschs sa divertevan segl crest digl tunel dalla veiadafer davains Casti aint. Per disgraztga ogl lia esser, tgi igl mattatschet Christli Simeon, en scolaret da 12 onns, è do anavos e ruclo digl crest creplous giu var 50 m ed an consequenza dallas blessuras e’l spartia bagndalunga sessour. Dia detta la pasch agls morts e confortescha igls relascheas.» Igl crest creplous sa catta gist sur la veia cantunala tranter Casti e Surava. Per pedunzs bagn visibla è la crouschetta da metal tgi regorda chest trest evenimaint.
Crap Ses
Scu automobilist ins carescha davent digl onn 1991 tras igl tunnel digl Crap Ses. Igl crap, respectiv la crepla, marchescha igl cunfegn tranter Sur- e Sotses. Digl li selvadi ins rachintava pi bod l’egna u l’otra noscha istorgia, noua tgi brigants attatgevan da notg igls viandants. La novella cugl tetel «La streia» digl scribent surmiran Peder Cadotsch (1922-2002) tematisescha en tal schabetg. Andreia Grisch (1879-1952) remartgescha ainten l’ovra «En curt viadi tras Surses e la sia istorgia» (1915) tranter oter arisguard igl Crap Ses: «La contrada è fitg grondiousa e romantica, ma sviglescha tar blers angoscha e schnavour.»
Crap Furo
En crap gigantic an furma da platta cun en’otezza da 60 m. Ena catedrala sur Surava agl sid sen la sponda crappousa, cun bler gôt ed igl Piz Mitgel scu punct culminont. En solitari tgi mossa en dètg det ancunter tschiel. E sch’ins observa igl crap spectacular damanevel, ins diglia en rosna. Igl Crap Furo sa catta quasi aint igl center digl Grischun. Ena bela spassageda digl punt da Surava scu partenza ans magna sen la «Senda da pioniers», instradada digl Parc Ela, agl li attractiv.
Crap Pisch
Igl Crap Pisch sur Surava an direcziun Alp Ozur porta magari bler’ava siva d’ena daratgeda. Chel tgi ò do scu amprem chest nom local ò agea tenor en pansar logic. Noms cumponias cun «crap» ni «crappa» parigl da dar nundumbrevels. Savens dava la furma ni la calour igl impuls. Chegl mossan er exaimpels or digl codesch da vischnanca «Savognin» (1988). Igl tgapetel «Igls noms da prada», elaboro da Romano Plaz e Batist Wasescha, menziunescha tranter oter: Crap Grond, Crap Gross, Crap Alv. A Savognin cumpara, scu an blers oters lis, er igl diavel e chegl an furma da Crappa digl Diavel. Tg’igl diavel era tar noss antenats cunzont ainten las detgas dètg preschaint fò navot surstar.
Piz Crap
Chegl am ò fatg surstar: Andreia Grisch dovra ainten l’ovra «En curt viadi tras Surses e la sia istorgia» l’expressiun «Piz Crap» ed an parantesa «Piz Mitgel». Igl piz culminescha an furma d’en crap git, varon observo igls noss perdavants, stibgiond da dar en nom adequat alla «graziousa furma» (Grisch). Pader Alexander Lozza (1880-1953) deditgescha igl onn 1939 ena poesia alla loscha muntogna: «Te, santinella parpetna, ast via generaziungs, tgi èn neidas ed eidas, gist scu las avas, tgi vignan e von.» (3a da 5 strofas)
Cumparia an dus parts ainten la «La Pagina da Surmeir», 29-2-2023 e 14-3-2024
Fotos: Linard Candreia, stad/aton 2023